miércoles, 4 de febrero de 2009

AMOR DE ANILINA

Ana se enamoró un 12 de agosto del primer chico que la invitó a mear.
Llevaban más de dos horas en Lasal, un chiringuito de la playa de Mataró. Estaban instalados con un grupo de amigos en las tumbonas. Pinchaba un DJ famoso. A la luz de las antorchas, todo resultaba fácil y divertido.
Teresa Esmatges Dedéu

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Qué ambiente... Me veo a mi misma enamorándome por primera vez... suena tan familiar :-)
Felicitats!
Paula

san y ser dijo...

És curiós com un mateix text pot despertar en persones diferents sensacions diferents: a mi em transporta a una cuina, a un entorn acollidor, tranquil, on em vaig sentir protegida, on vaig descobrir molts escriptors i llibres i cantants i cançons que no coneixia i que van marcar aquells mesos...

un petonàs guapa!

Anónimo dijo...

uiggg, perdona per tardar tant en contestar-te, fixa't des de març i no havia vist el teu comentari.

I sí, Sandra, compartim una "petita història entorn aquest relat", ens va apropar a un espai i un temps comú, on vàrem descobrir i compartir maneres de fer i viure, de riure i plorar, d'escriure i cantar, de cuinar i cremar, d'esperar i desesperar, persones absents i molt presents.

Va anar més enllà d'una simple lectura. Conservo una imatge teva, recolzada al marbre de la cuina, llegint-lo i esboçant el primer somriure; jo a la galeria et mirava de refiló i amb aquell gest tant teu de moure els llavis, vaig veure que t'agradava i et senties orgullosa de mi.
No parla de nosaltres... però quan el llegeixo no puc deixar de pensar en tu.

petonàs, bèstia!!